Posicionament de Comuns Federalistes davant el judici contra dirigents independentistes

Per a Comuns Federalistes el judici obert contra dotze dirigents independentistes catalans pels fets de setembre i octubre de 2017 és la constatació del fracàs de la política. El poder legislatiu i l’executiu no han estat capaços d’encarrilar la gestió del problema de l’encaix de Catalunya a Espanya i han passat al poder judicial un problema que haurien d’haver encarat i resolt la política i els polítics.

El que es jutja no és la bondat de les persones ni de les seves idees, sinó els seus actes, no les seves opinions sinó els seus fets, si s’han saltat o no les normes provocant una col·lisió democràtica al país. Certament, no han protagonitzat cap alçament violent contra l’Estat, però han arramblat amb el principi bàsic de qualsevol govern democràtic: el respecte a la majoria del poble que diuen representar, més de la meitat del qual no és independentista. L’independentisme mai ha tingut la majoria social suficient per portar endavant el trencament que comporta una secessió unilateral, com tampoc ha conquerit la majoria parlamentària qualificada que exigeix ​​l’Estatut per abordar aquells canvis que requereixen ampli acord polític i social perquè vertebren la convivència de país. La unilateralitat ha estat una font de divisió, confrontació i afebliment de la societat catalana.

Aquest judici representa el fracàs de les teòriques nobles intencions que  quan s’han traduït a la pràctica en accions polítiques han alimentat la pitjor crisi política de la recent història democràtica catalana i espanyola. Una cosa hauria de fer l’independentisme a favor de les encausades i encausats i és tenir el coratge polític de dir en veu alta el que reconeixen en veu baixa: que l’unilateralisme ha estat i és un error estratègic, un camí que no va enlloc. Té raó qui diu que això no s’arregla ficant la gent a la presó però tampoc s’arregla amb un aquí no ha passat res.

Les persones encausades es mereixen que no se les instrumentalitzi. Nosaltres creiem que haurien de ser lliures, no a la presó, perquè ens sembla injustificada i desproporcionada la seva llarga presó preventiva. Necessitem i desitgem una justícia justa, ajustada als fets provats i demostrats i al principi de proporcionalitat, apartant qualsevol temptació de càstig exemplar. El judici ha de ser una oportunitat per demostrar que la justícia serveix per ajudar a resoldre els conflictes  i no a agreujar-los.

Des de Comuns Federalistes li exigim a la justícia equanimitat, objectivitat i mesura, que es mantingui aliena al soroll de la desraó, sense lloc per a la venjança que exigeixen uns, ni per a la impunitat que reclamen uns altres. I exigim a  la política la iniciativa,  la capacitat de diàleg i d’escolta activa que ens ha faltat fins ara per arribar a un pacte sense vencedors ni vençuts.

Comuns Federalistes            18 /02/ 2019

Diàlegs per a una solució federal. La mobilització del sentit comú

El passat 18 de  desembre vam inaugurar la sèrie “Diàlegs per a una solució federal”. En aquest primer diàleg, que vam titular “La mobilització del sentit comú”, l’Emma Riverola i el Joan Coscubiela van parlar, entre ells i amb el nombrós públic que s’hi va aplegar, sobre quin ha de ser el camí que ens permeti trobar sortides en aquest moment  ple d’incerteses i dubtes.

Com a petit resum de les intervencions, vam concloure que per  mobilitzar el sentit  comú ens cal la mirada àmplia que aporta el federalisme de la mà dels valors del feminisme: cooperar, compartir, dialogar, buscar consensos i complicitats.

El camí del sentit comú té dos grans eixos:

  1. Una Europa que esdevingui un espai de cooperació i de protecció dels drets socials que ajudi a construir un sentiment de pertinença.
  2. La lluita contra les desigualtats, amb el feminisme i la sostenibilitat com a elements cabdals.

Sabem que el camí serà llarg i difícil, que serà una cursa de fons, i que hi hem de portar una motxilla carregada de resiliència, modèstia i coratge, i ben farcida de valors republicans.

A continuació us oferim la xerrada sencera d’en Joan Coscubiela, que  generosament l’ha volgut compartir amb Comuns Federalistes i que serveix com a obsequi per encetar un 2019 complicat a diversos nivells.

La mobilització del sentit comú.

El régimen del 2018

Un article a El País (27/12/2018) de José Luís Atienza, portaveu de Comuns Federalistes i membre de la Comissió Executiva de Catalunya en Comú, on comenta d’on venim i cap on estem anant arran de la resolució aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 18 de desembre sobre la Constitució espanyola.

“La resolución aprobada por el Parlament en la que declaran antidemocrática y antisocial la Constitución demuestra el nivel al que ha descendido la política parlamentaria. Para no pocas fuerzas políticas, hacer política es hacer propuestas de textos inspiradores de pancartas, pintadas en corrales ajenos y cortes de carretera. En un invierno en que el procesismo no sabe ni qué hacer ni adónde ir, se dedica a abrir una causa general contra la democracia española y arremeter contra la Constitución. La Constitución del 78 debe reformarse porque tiene años y defectos, pero como está es comparable a la de cualquier país europeo de larga tradición democrática.”

Continuar llegint: Aquí

Entrevista a Antonio Barbará, representant de Comuns Federalistes al Consell Nacional de Catalunya en Comú

Metge de medicina interna i activista social. Ha treballat, des del 1970, en els sistemes de salut i ha escrit nombrosos articles. Fundador i secretari de Dempeus per la salut pública, també és promotor de la Marea Blanca de Catalunya. Internacionalista, federalista i comunista.

A Catalunya coincideix l’auge del nacionalisme amb les retallades en la sanitat pública. Això és casual?

D’entrada cal distingir entre salut i sanitat, paraules que es fan servir de manera indistinta, però no són el mateix. La sanitat és només una part, important però petita, de la salut. Jo defineixo la salut com una manera de viure autònoma, solidària i feliç. Quan algú no és autònom en un món global, no és solidari i no és feliç, no està sa, perquè si es viu amargament una situació, ja no podem parlar de salut. I això entronca amb la trajectòria del procés, que, com tots els hipernacionalismes, és una patologia social seriosa, que afecta tots els àmbits, per descomptat incloent-hi la sanitat, que és l’atenció a la salut quan es perd. Recordem l’etapa d’Artur Mas-Boi Ruiz, que va ser d’una radicalitat extrema en les retallades, en què es van carregar voluntàriament un finançament mínimament decent de la sanitat.

No n’hi ha prou, doncs, amb anar al metge per tractar-se la malaltia del procés?

El que és important és la vida, és la salut. La sanitat és un instrument, encara que des de la perspectiva del negoci és fonamental, perquè s’emporta més del 40% del pressupost. Però el que compta són els determinants socials, els drets humans. No es pot parlar d’una societat saludable quan hi ha una taxa d’atur o unes pensions com les que tenim, quan s’expulsa la gent de casa seva, quan respirem un aire contaminat, quan no s’imparteix una educació suficient… Sense tot això no hi ha salut.

Continuar llegint. Aquí

Deconstruint el significat buit de Règim del 78

El nostre company de Comuns Federalistes i representant al Consell Nacional Roger Molinas analitza el lema buit de signficat que s’ha etiquetat com a Règim del 78 a Catalunya Plural.

¿Por qué no nos detallan quién es y quién forma este extraño régimen formado en 1978? Exactamente, ¿qué hay que romper y con qué lo debemos sustituir? Pues muy sencillo: porque nos encontramos ante un ‘significante vacío’ de manual, un lema publicitario convertido en un cajón que cada uno puede llenar a su gusto.

Continuar llegint: Aquí

Diàlegs pera una solució federal. La mobilització del sentit comú

El proper dimarts 18 de desembre iniciem un cicle d’actes que hem anomenat Diàlegs per a una solució federal. La mobilització del sentit comú, que volem que serveixi per sumar mirades, multiplicar complicitats i anar construint el nostre ideari de forma col·lectiva.
Us  convidem al primer d’aquests debats que es celebrarà a les 19h a les Cotxeres de Sants,  (Carrer de Sants, 79, Barcelona) amb Emma Riverola i Joan Coscubiela.
Us hi esperem!

El aliento de la fraternidad

José Luís Atienza, representant de Comuns Federalistes a la Comissió Executiva de Catalunya en Comú, explica a la publicació Pasos a la Izquierda la trobada entre andalusos i catalans que va tenir lloc a Sevilla el passat octubre.

“El último fin de semana de octubre bajo un cielo que no sabía si  reír o llorar se celebró un encuentro en Sevilla, entre catalanes y andaluces: mujeres y hombres de universidad, sindicalistas, periodistas, articulistas y demás gente de mal vivir. Diálogos Andalucía-Catalunya. Este título de fachada humilde, de nada modestas intenciones y esperanzadores resultados nos recordó aquello que todos sabemos y a menudo olvidamos: hablando la gente se entiende, filosofía básica de ese intelectual orgánico que es la sabiduría popular, descubridora de la brevedad antes de la invención de la imprenta y del twitter. Hablando la gente se entiende y aunque entenderse no quiere decir exactamente ponerse de acuerdo, entender al otro es  la condición imprescindible para ponerse manos a la obra.

Los andaluces y los catalanes, el Sur y el Norte peninsular, siempre nos hemos relacionado más de lo que presagiaba la geografía, el mapa del tiempo de TV3 y el sevillano, aquel tren de la Renfe siempre con horas de retraso que era un río de sueños y exilios en maletas de cartón que comunicaba la Andalucía rural con la Cataluña industrial. Con el AVE hoy se puede llegar con puntualidad japonesa desde Sevilla a Barcelona y viceversa, estamos más cerca porque se ha acortado el viaje y sin embargo la relación, el intercambio y la complicidad entre dos culturas que se fertilizan mutuamente a poco que se dejen ir, ha decaído. Dos Javieres, el uno andaluz, Javier Aristu, y el otro catalán, Javier Tébar, se habían empeñado en recortar distancia y olvido y establecer vías de contacto y diálogo más allá de la política, a través del intercambio intelectual y  la cultura de aliento federal y de izquierdas.”

Continuar llegint: Aquí