Una Diada que divideix

diada

Comuns Federalistes lamentem que enguany, novament, la manifestació de la Diada organitzada per l’ANC amb el lema “Objectiu, la independència” exclogui explícitament la meitat de catalanes i catalans. Els darrers anys la Diada ha perdut aquella voluntat inicial de representar un sol poble, divers, cohesionat i solidari per sobre dels diferents sentiments d’identitat o pertinença, una voluntat que a més d’omplir els carrers ens donava fortalesa com a comunitat.

La Diada Nacional, de tota la nació, més de set milions i mig de persones, sempre ha estat un dia per a la celebració, la reivindicació i l’exercici del dret de manifestació. Havia estat també l’expressió d’una força unitària més enllà de les diferències de programa polític dels partits catalans, perquè la festa de l’11 de setembre havia de ser la de tothom.  Malgrat que aquest caràcter unitari encara sobreviu, a empentes i rodolons, en alguns actes institucionals, la Diada representa avui emocionalment i políticament menys gent que en el seu esclat mobilitzador de fa quaranta i dos anys.

La manifestació de la Diada ha estat el mirall de la política catalana, dels conflictes amb l’Estat però també dins del si del catalanisme. Va mostrar l’escissió del catalanisme integrador en sobiranistes i no sobiranistes,  després en independentistes i no independentistes, i ara, aflorades les seves diferències en estratègies i objectius, entre l’independentisme de l’interior i el de l’exterior.

El curs polític que s’obre està pendent del que passi al govern de l’Estat per afrontar temps complexos i moments difícils, entre ells la sentència sobre els presos del procés. Des de Comuns Federalistes defensem com a prioritat evitar eleccions anticipades i esquivar l’alt risc que la dreta recuperi el poder arrabassat per la moció de censura de juny de l’any passat. Cal arribar a un acord per garantir la  governabilitat, ancorar el govern a l’esquerra i aportar la nostra mirada a la gestió del conflicte de Catalunya.

A Catalunya es viu una sensació de fi d’etapa del Govern Torra i de l’experiència de govern conjunt de JXC i ERC.  Les constants diferències són un símptoma de la falta de direcció política i de l’esgotament estratègic, així com de la devaluació constant del paper del Govern de la Generalitat en la política catalana. Insistim en allò que vam dir els Comuns l’11 S de l’any passat: cal que el Govern de la Generalitat actuï sense excuses en tots els àmbits de la seva competència: l’habitatge, l’ocupació, la seguretat, les escoles bressol, la protecció ambiental, l’estratègia per mitigar el canvi climàtic i la gestió dels valors del territori. La ciutadania encara espera que el Govern comenci a governar.

 

Setembre, 2019

 

 

Trobada Comuns Federalistes

trobada20190912

Fa un any Comuns Federalistes vam decidir presentar-nos als òrgans de direcció de Catalunya en Comú. Ha estat una legislatura curta i complexa i us volem fer un valoració de l’experiència i una rendició de comptes. També us volem presentar les nostres propostes de futur; els documents que hem elaborat i en els quals seguim treballant i , sobretot, ens ve de gust compartir amb vosaltres  quins passos hem de seguir a partir d’ara, tenint present que es tornaran a renovar els òrgans de direcció de Catalunya en Comú.

Per aquest motiu  convidem a totes les persones inscrites (Es passarà llista) a la Trobada de Comuns Federalistes que durem a terme el proper dijous 12 de setembre a les 19h al Casinet d’Hostafrancs.

Al cartell hi ha el detall de la informació.

Donar una oportunitat a la dreta no és negociable, José Luís Atienza

Us oferim un article de José Luís Atienza, portaveu de Comuns Federalistes i membre de la Comissió Executiva de Catalunya en Comú, publicat a la revista Treball, el  dia 2 de setembre on desenvolupa el posicionament de Comuns Federalistes davant les negociacions per formar govern.

“Les negociacions per formar govern no es poden abordar sense assumir allò que és evident, que les eleccions del 28 d’abril de 2019 van aconseguir mobilitzar l’esquerra i el sentit comú a l’Espanya plurinacional per sobre de la crispació i del tripartit de la plaça de Colón y cierra España. Per contra, el fracàs de la investidura en les dues votacions del 23 i el 25 de juliol han provocat la desmobilització i la decepció dels votants d’esquerra. Decepció en el què ha passat, i en com ha passat.

En la política compten els gestos, les formes, el projecte polític i la correlació de forces. La obscena batalla pel relat protagonitzada per socialistes i podemites en aquells quatre dies de juliol es mereix aquell títol encunyat per Kundera, la insuportable lleugeresa de l’ésser, a manera d’epitafi del que podría haber sido y no fue. Un relat simple i lleig per a una situació complexa -que malgrat tot havia estat llegida amb un immerescut optimisme dels votants de l’esquerra i del sentit comú- que va rebre la dutxa freda d’un malbaratament de gestos equivocats, de formes burdes gens amistoses.”

Continuar llegint aquí

Entrevista a Roger Molinas, representant de Comuns Federalistes al Consell Nacional de Catalunya en Comú

Entrevista a Crònica Global. 01/09/2019:

Roger Molinas: “Torra olvida que CiU reciclaba alcaldes franquistas”

El historiador y activista, conocido en las redes como ‘Arqueòleg Glamurós’, recuerda que casi la mitad de los primeros ediles catalanes procedentes del Régimen se pasaron a Convergència

Roger Molinas (L’Hospitalet de Llobregat, 1981) es un hombre polifacético. Arqueólogo de profesión, y licenciado en Historia, este activista de izquierdas es también conocido por su sobrenombre de Twitter: “Arqueòleg Glamurós”. Militante de IC-V en su ciudad, miembro de la corriente Comuns Federalistes y del consejo nacional de Catalunya en Comú, así como de Federalistes d’Esquerres, entre otros espacios, no tiene pelos en la lengua a la hora de rebatir los argumentos del nacionalismo, en general, y de los independentistas catalanes, en particular.

Entre ellos figura la identificación que, por parte de estos últimos, suele hacerse entre España y el franquismo. Uno de los ejemplos más recientes lo tuvimos el pasado fin de semana cuando, con motivo del 75º aniversario de la liberación de París, en la que participaron los exiliados españoles de La Nueve, Quim Torra publicó un tuit para advertir que, en aquel 1944, “el papel español en la Segunda Guerra Mundial fue el envío de miles de soldados de la División Azul a luchar junto a Hitler”. Apostillando, como respuesta a otro mensaje del Ministerio de Justicia, que “los soldados republicanos de La Nueve continuaban luchando contra el fascismo y la España del dictador Franco”.

– ¿Qué le pareció ese mensaje de Quim Torra? Con sus palabras, ¿no estaba dando a entender que España era sólo su gobierno, el franquismo, y quienes le daban apoyo?

Me parece absurdo que Torra critique el franquismo en España cuando Convergència fue el partido que más franquistas recicló en Cataluña en la Transición. Un 43% de los alcaldes franquistas que se volvieron a presentar en aquella época lo hicieron bajo las siglas de CiU [95 sobre un total de 219, según explica en su blog]. Me hace gracia que Torra hablara de la División Azul como ejemplo de lo que hizo España, y olvidara mencionar que Primitivo Forastero, alcalde de CiU en Camarles, fue uno de sus combatientes. ¿Cuál era la Cataluña legítima entre 1939 y 1975? ¿La de los expresidents Companys, Irla y Tarradellas, o la del Gobernador Civil que puso Franco? Para mí, la Generalitat exiliada. Durante 40 años hubo una división entre el poder legítimo y legal que salía de las elecciones republicanas de febrero de 1936 y el gobierno golpista, ilegal e ilegítimo, que usurpó el poder esos 40 años.

Continuar llegint aquí

Projecció del documental “Federal” d’Albert Solé

El proper dijous 21 a les 19h, a la sala d’actes de les Cotxeres de Sants (carrer de Sants 79, Barcelona), us convidem  a veure el documental Federal d’Albert Solé. És una reflexió sobre la necessitat d’una Europa federal, que ofereixi solucions reals i trenqui el binomi dels populismes i l’extrema dreta xenòfoba. Hi intervenen entre d’altres, Emma Bonino, Daniel Cohn-Bendit, Victòria Camps, i Owen Jones.

Finalitzada la projecció, hi haurà un col·loqui que comptarà amb Albert Solé, i amb Inés de Gispert i José Luís Atienza de Comuns Federalistes.

Us hi esperem!

Entrevista a Montse Álvarez, representant de Comuns Federalistes al Consell Nacional de Catalunya en Comú

Advocada. Va estudiar dret a la UB. Funcionària amb una llarga trajectòria a la Generalitat de Catalunya, sempre dedicada al món relacionat amb el treball. És a Comuns Federalistes i forma part del Consell Nacional de Catalunya en Comú.

L’última crisi econòmica, global, de quina manera impacta a Catalunya?

En vaig sentir els efectes a la meva família mateix. El meu marit es va quedar sense feina l’any 2007, i es va veure obligat a reciclar-se laboralment. Va ser terrible. Van començar els expedients de regulació d’ocupació, moltes persones que van perdre la feina van optar per fer-se autònoms, per obligació. En el meu àmbit ocupacional tenim més feina quan a la gent li van les coses malament. Aleshores vam estar desbordats. I al carrer es va produir una onada d’indignació que es va manifestar en el 15-M, el “no ens representen”, l’encerclem el Parlament…

I les forces polítiques reaccionen segons la seva conveniència…

El PP, el mascle alfa de la política espanyola, es va mantenir rígid, i Convergència i Unió, que aleshores governava, va intentar enfilar-se a l’onada de descontentament, per evitar que l’esquitxessin els casos de corrupció que li afloraven aleshores i, en fi, per atribuir les retallades a la falta de diners, de competències, i buscar un culpable. El primer gran retallador, en les matèries més sensibles, com sanitat i educació, va ser Artur Mas. A sobre, va ser en la pitjor circumstància per a la gent, que no només perdia la feina sinó també prestacions bàsiques. Aquest va ser, doncs, el moment de la tempesta perfecta: protestes al carrer, retallades, corrupció…

En tot cas, mes enllà dels greuges, el fiasco de l’Estatut, etc., la crisi i els seus efectes col·laterals han contribuït a engruixir el procés?

Era evident que les coses estaven mal organitzades i que calia fer una reforma del marc legal. Si no, ens plantejaríem el federalisme com a sortida a la crisi territorial. Però la societat ha evolucionat. L’any 78 tot estava per fer i ara està per modelar i plantejar-se el futur. Ara estem en l’entorn VUCA (acrònim utilitzat per descriure la volatilitat, la incertesa, la complexitat i l’ambigüitat de condicions i situacions), en què tot canvia i torna a canviar. Potser ens hem de replantejar què fem i formular les parts programàtiques d’una altra manera. El que queda clar, però, és que molta gent, atemorida, s’aferra al que pot buscant seguretats, i tendeix a replegar-se en allò conegut, en el passat. Aquí a Catalunya, el procés va instrumentalitzar una part d’això, i en altres llocs també es produeix un reflex del retorn a “el meu propi espai, el meu propi mercat”. D’una banda, ens obrim al món, i de l’altra ens produeix terror que ens moguin el nostre espai proper.

Continuar llegint aquí

Posicionament de Comuns Federalistes davant el judici contra dirigents independentistes

Per a Comuns Federalistes el judici obert contra dotze dirigents independentistes catalans pels fets de setembre i octubre de 2017 és la constatació del fracàs de la política. El poder legislatiu i l’executiu no han estat capaços d’encarrilar la gestió del problema de l’encaix de Catalunya a Espanya i han passat al poder judicial un problema que haurien d’haver encarat i resolt la política i els polítics.

El que es jutja no és la bondat de les persones ni de les seves idees, sinó els seus actes, no les seves opinions sinó els seus fets, si s’han saltat o no les normes provocant una col·lisió democràtica al país. Certament, no han protagonitzat cap alçament violent contra l’Estat, però han arramblat amb el principi bàsic de qualsevol govern democràtic: el respecte a la majoria del poble que diuen representar, més de la meitat del qual no és independentista. L’independentisme mai ha tingut la majoria social suficient per portar endavant el trencament que comporta una secessió unilateral, com tampoc ha conquerit la majoria parlamentària qualificada que exigeix ​​l’Estatut per abordar aquells canvis que requereixen ampli acord polític i social perquè vertebren la convivència de país. La unilateralitat ha estat una font de divisió, confrontació i afebliment de la societat catalana.

Aquest judici representa el fracàs de les teòriques nobles intencions que  quan s’han traduït a la pràctica en accions polítiques han alimentat la pitjor crisi política de la recent història democràtica catalana i espanyola. Una cosa hauria de fer l’independentisme a favor de les encausades i encausats i és tenir el coratge polític de dir en veu alta el que reconeixen en veu baixa: que l’unilateralisme ha estat i és un error estratègic, un camí que no va enlloc. Té raó qui diu que això no s’arregla ficant la gent a la presó però tampoc s’arregla amb un aquí no ha passat res.

Les persones encausades es mereixen que no se les instrumentalitzi. Nosaltres creiem que haurien de ser lliures, no a la presó, perquè ens sembla injustificada i desproporcionada la seva llarga presó preventiva. Necessitem i desitgem una justícia justa, ajustada als fets provats i demostrats i al principi de proporcionalitat, apartant qualsevol temptació de càstig exemplar. El judici ha de ser una oportunitat per demostrar que la justícia serveix per ajudar a resoldre els conflictes  i no a agreujar-los.

Des de Comuns Federalistes li exigim a la justícia equanimitat, objectivitat i mesura, que es mantingui aliena al soroll de la desraó, sense lloc per a la venjança que exigeixen uns, ni per a la impunitat que reclamen uns altres. I exigim a  la política la iniciativa,  la capacitat de diàleg i d’escolta activa que ens ha faltat fins ara per arribar a un pacte sense vencedors ni vençuts.

Comuns Federalistes            18 /02/ 2019