“Susto o muerte”, article de Lluís Rabell

susto_o_muerte_20-n
Il·lustració de “El Jueves”

Article publicat al blog de Lluís Rabell el 10/10/2019

“El esperado anuncio de la lista de Más País a las elecciones del 10-N por la provincia de Barcelona habrá servido, cuando menos, para despejar algunas incógnitas. Aunque, tal vez sin pretenderlo, pone de manifiesto también algunos de los problemas que aquejan a la izquierda. Después de semanas de rumores, queda claro que la corriente federalista de los “comunes” no está asociada en modo alguno al proyecto que impulsa Íñigo Errejón. De hecho, Errejón nunca tomó contacto con ninguno de nuestros referentes – aunque no hay que descartar que tal vez esperasen que alguno de nosotros llamase a Madrid: la “nueva política” ha alumbrado grandes egos. Pero, sobre todo, a pesar de sus discrepancias con significativas decisiones de Catalunya en Comú, los Comunes Federalistas ya habían manifestado que seguirían trabajando a favor de sus tesis a la interna de este espacio, sin cuestionar su unidad. Hay en esa corriente cuadros con suficiente experiencia para saber que un proyecto transformador no se levanta de la noche a la mañana… y que la izquierda ha sido demasiado proclive a las rupturas. Está por ver si esa lealtad es apreciada y entendida como lo que representa: la expresión de una tradición militante heredada de las vivencias del movimiento obrero.”

Continuar llegint aquí

Una Diada que divideix

diada

Comuns Federalistes lamentem que enguany, novament, la manifestació de la Diada organitzada per l’ANC amb el lema “Objectiu, la independència” exclogui explícitament la meitat de catalanes i catalans. Els darrers anys la Diada ha perdut aquella voluntat inicial de representar un sol poble, divers, cohesionat i solidari per sobre dels diferents sentiments d’identitat o pertinença, una voluntat que a més d’omplir els carrers ens donava fortalesa com a comunitat.

La Diada Nacional, de tota la nació, més de set milions i mig de persones, sempre ha estat un dia per a la celebració, la reivindicació i l’exercici del dret de manifestació. Havia estat també l’expressió d’una força unitària més enllà de les diferències de programa polític dels partits catalans, perquè la festa de l’11 de setembre havia de ser la de tothom.  Malgrat que aquest caràcter unitari encara sobreviu, a empentes i rodolons, en alguns actes institucionals, la Diada representa avui emocionalment i políticament menys gent que en el seu esclat mobilitzador de fa quaranta i dos anys.

La manifestació de la Diada ha estat el mirall de la política catalana, dels conflictes amb l’Estat però també dins del si del catalanisme. Va mostrar l’escissió del catalanisme integrador en sobiranistes i no sobiranistes,  després en independentistes i no independentistes, i ara, aflorades les seves diferències en estratègies i objectius, entre l’independentisme de l’interior i el de l’exterior.

El curs polític que s’obre està pendent del que passi al govern de l’Estat per afrontar temps complexos i moments difícils, entre ells la sentència sobre els presos del procés. Des de Comuns Federalistes defensem com a prioritat evitar eleccions anticipades i esquivar l’alt risc que la dreta recuperi el poder arrabassat per la moció de censura de juny de l’any passat. Cal arribar a un acord per garantir la  governabilitat, ancorar el govern a l’esquerra i aportar la nostra mirada a la gestió del conflicte de Catalunya.

A Catalunya es viu una sensació de fi d’etapa del Govern Torra i de l’experiència de govern conjunt de JXC i ERC.  Les constants diferències són un símptoma de la falta de direcció política i de l’esgotament estratègic, així com de la devaluació constant del paper del Govern de la Generalitat en la política catalana. Insistim en allò que vam dir els Comuns l’11 S de l’any passat: cal que el Govern de la Generalitat actuï sense excuses en tots els àmbits de la seva competència: l’habitatge, l’ocupació, la seguretat, les escoles bressol, la protecció ambiental, l’estratègia per mitigar el canvi climàtic i la gestió dels valors del territori. La ciutadania encara espera que el Govern comenci a governar.

 

Setembre, 2019

 

 

Diàlegs per a una solució federal. La mobilització del sentit comú

El passat 18 de  desembre vam inaugurar la sèrie “Diàlegs per a una solució federal”. En aquest primer diàleg, que vam titular “La mobilització del sentit comú”, l’Emma Riverola i el Joan Coscubiela van parlar, entre ells i amb el nombrós públic que s’hi va aplegar, sobre quin ha de ser el camí que ens permeti trobar sortides en aquest moment  ple d’incerteses i dubtes.

Com a petit resum de les intervencions, vam concloure que per  mobilitzar el sentit  comú ens cal la mirada àmplia que aporta el federalisme de la mà dels valors del feminisme: cooperar, compartir, dialogar, buscar consensos i complicitats.

El camí del sentit comú té dos grans eixos:

  1. Una Europa que esdevingui un espai de cooperació i de protecció dels drets socials que ajudi a construir un sentiment de pertinença.
  2. La lluita contra les desigualtats, amb el feminisme i la sostenibilitat com a elements cabdals.

Sabem que el camí serà llarg i difícil, que serà una cursa de fons, i que hi hem de portar una motxilla carregada de resiliència, modèstia i coratge, i ben farcida de valors republicans.

A continuació us oferim la xerrada sencera d’en Joan Coscubiela, que  generosament l’ha volgut compartir amb Comuns Federalistes i que serveix com a obsequi per encetar un 2019 complicat a diversos nivells.

La mobilització del sentit comú.